Translate

Friday, June 29, 2007

La botiga dels errors...





La botiga dels errors.


Va ser un èxit mundial, només comparable a... A quan els Beattles van venir a la Monumental... Jejejejejej!


La veritat, no ens ho esperàvem que amb una cosa tan senzilla surtís la gent tan contenta. Ens tocaven, ens demanaven autògrafs, ens donaven la mà, es feien fotos amb nosaltres, ens arrancaven troços dels vestits...


La botiga dels errors, és un conte sobre l'antic comerç vilanoví i de com els usos i costums han canviat avui dia, i de com seria impossible entendre's si es produís una trobada entre gent d'un temps i de l'altre.


El conte està explicat en format teatral, amb una primera part de contacontes a càrrec de la Fetillera, una servidora. Aquesta paranoia, havia de ser creació meva. I perquè s'acabi d'entendre deixo aquí mateix el discurs d'aquesta fabulosa Fetillera, a qui algú va arribar a agafar por.

La botiga dels errors va ser representada el 8 de maig de 2007, a la UPC de Vilanova i la Geltrú, dins l'acte de presentació del llibre "Fes-me'n cinc cèntims", del programa "La Memòria del Futur". La Sala d'Actes estava plena de gom a gom.


La botiga dels errors

Breu locució inicial a càrrec de la Fetillera

Fetillera:

Bona tarda! Algú de vostès seria tan amable d’indicar-me on hi ha un colmado per aquí a la vora... És que mirin, hauria de menester un cabdell de fil de fer punta de coixí, beta per remiendo, xarop de pal per la canalla, elixir del créixer pèls pel Paco, unes unces de fuet i un petricó d’oli.
Però què passa? Que jo sempre vaig al colmado de l’Anton, la Paquita i la Remeï, i avui dec estar ximpleta que no el trobo...
No serà com diu la meva poma que tot ho xerra... Que s’ha quedat suspès en la nit del temps?
Penjat en un punt imprecís de l’espai on el temps no passa i tant aviat és present com passat.
Un espai que li diem memòria... La nostra memòria... I què en fem si la memòria va a parar a les nostres mans?
Jo ho s’ho diré... Meravelles!
Us imagineu, que ara truquessin a la porta i fos...? No, millor encara... Us imagineu que gent d’èpoques diferents es trobés d’alguna manera inexplicable, creieu que s’entendrien...
Jo... Crec que el millor serà que ho veiem, sí, a la manera d’aquest invent infernal que li dieu cinema. Jo! Us ho puc ensenyar! Jo ho puc fer, perquè jo! Sóc una fetillera MOLT poderosa! Vigileu de no emprenyar-me i no us passarà res!
I ara, us deixo amb aquesta cosa que tant us agrada dels anuncis... Quins gustos que teniu la gent d’avui!


No comments: